W.G. Sebald: Amistat i Escriptura

El nostre propòsit, aquí, és el d’articular una idea de po- ètica de l’amistat en l’obra de Winfried Georg Sebald. L’es- criptor alemany, tal vegada el més significatiu entre el final del segle xx i el començament del nou mil·lenni, ha captat l’atenció internacional per una llarga sèrie de temes que re- corren la seva obra: l’interès per la memòria històrica, amb una referència específica al tema de la Xoà i a la recons- trucció del diàleg entre el poble jueu i el poble alemany, sense oblidar temes més específicament «poetològics» com la relació entre el llenguatge i la imatge o la utilització d’es- tratègies intertextuals. Seguint l’estela de les reflexions de Walter Benjamin, Sebald també és tingut per un dels grans «melancòlics» de la modernitat, i és ben sabuda l’escassa freqüència amb què en la seva obra apareix el pronom tu i quan rarament l’escriptura de l’autor s’obre a la forma tra- dicionalment romàntica d’un diàleg entre els personatges.