Des dels mites antics fins a les metàfores religioses, la història de la civilització parla de nombrosos jardins admirables per les seues característiques físiques i valors simbòlics subjacents. Aquests jardins no són mers espais d’esbarjo, sinó llocs de la vida humana en tota la seua complexitat, representant llavors la combinació ideal de ciutat i vegetació, home i naturalesa. En el segle XX algunes investigacions i projectes han tractat de materialitzar alternatives a les ciutats actuals basades ―de diferents maneres― en l’antic ideal del jardí. Enfront de la nova emergència d’urbanització de la població mundial, recents polítiques urbanes demostren possibles estratègies per a canviar el destí de la ciutat mitjançant la introducció de la naturalesa en l’espai públic. A més, a partir de l’estudi d’algunes experiències contemporànies és possible reconéixer petjades d’un innovador enfocament orgànic al disseny, la possibilitat d’una coherència espacial i la interdependència arquitectura-naturalesa necessària per a la construcció d’un efectiu ecosistema. Un nou paradigma arquitectònic-urbà, una visió holística i interescalar que, finalment, s’enfronte a un horitzó realment sostenible.
From ancient myths to religious metaphors, the history of civilisation tells of numerous gardens admirable for their physical characteristics and underlying symbolic values. These gardens are not mere recreational spaces, but places of human life in all its complexity, thus representing the ideal combination of city and vegetation, man and nature. In the 20th century, some research and projects have attempted to create alternatives to current cities based - in different ways - on the ancient ideal of the garden. With the advent of urbanization of the world population, recent urban policies demonstrate possible strategies to change the destiny of the city by introducing nature into public space. Furthermore, from the study of some contemporary experiences it is possible to recognise traces of an innovative organic approach to design, the possibility of spatial coherence and the architecture-nature interdependence necessary for the construction of an effective ecosystem. A new architectural-urban paradigm, a holistic and interscalar vision that, finally, faces a truly sustainable horizon.
De Marco, P. (2023). La ciutat com a jardí. Elements d’una utopia. ANUARI D’ARQUITECTURA I SOCIETAT, 3, 68-97 [10.4995/anuari.2023.19653].
La ciutat com a jardí. Elements d’una utopia
De Marco, Paolo
2023-01-01
Abstract
From ancient myths to religious metaphors, the history of civilisation tells of numerous gardens admirable for their physical characteristics and underlying symbolic values. These gardens are not mere recreational spaces, but places of human life in all its complexity, thus representing the ideal combination of city and vegetation, man and nature. In the 20th century, some research and projects have attempted to create alternatives to current cities based - in different ways - on the ancient ideal of the garden. With the advent of urbanization of the world population, recent urban policies demonstrate possible strategies to change the destiny of the city by introducing nature into public space. Furthermore, from the study of some contemporary experiences it is possible to recognise traces of an innovative organic approach to design, the possibility of spatial coherence and the architecture-nature interdependence necessary for the construction of an effective ecosystem. A new architectural-urban paradigm, a holistic and interscalar vision that, finally, faces a truly sustainable horizon.File | Dimensione | Formato | |
---|---|---|---|
Estratto De Marco -ANUARI 3 2023.pdf
accesso aperto
Tipologia:
Versione Editoriale
Dimensione
3.31 MB
Formato
Adobe PDF
|
3.31 MB | Adobe PDF | Visualizza/Apri |
I documenti in IRIS sono protetti da copyright e tutti i diritti sono riservati, salvo diversa indicazione.